medusa ortiga de mar

Aconsegueix un ample de 25 cm. Té forma de campana simètrica semitransparente, a ratlles i taques vermelles, ataronjades o marrons. La superfície de la campana té fines berrugues. Les que no tenen ratlles tenen una umbrela blanca o opaca. El color basi de la campana pot ser azulado, blanc, rosa, groc o marró. La campana es divideix en vuit seccions (octants), cada octant té tres tentacles principals i un altre menor a cada costat, cinc en total, d’aquí el seu nom llatí.​Encara que els exemplars adults tenen normalment 40 tentacles, es reporten amb 56 o 72.2​ Compten amb quatre braços bucals independents, de fins a 50 cm de llargs, amb els extrems arrissats, sent el seu color rosa o groc, amb els rínxols vermells.

Manquen de sistemes respiratori i excretor. Amb els seus tentacles atrapen l’aliment i ho dirigeixen a la boca, localitzada al centre, que obre a una cavitat gastrovascular.

Cada tentacle està recobert de centenars de nematocistos microscòpics que posseeixen un disparador de verí (cnidocilo) acoblat a una càpsula de filaments enroscats. Després del contacte, el cnidocilo inicia un procés que acaba alliberant les toxines per matar o immobilitzar a la presa. El seu verí és letal per a petites preses, però no per als éssers humans excepte en el cas de reacció al·lèrgica. Aquestes toxines produeixen en els éssers humans una sensació de coïssor, durant uns 20 minutos, i es recomana no fregar la zona de la picada, llevar amb pinces els tentacles, rentar-la amb aigua de mar i aplicar una borsa de gel. A Filipines s’han donat casos més severs, cursant amb insuficiència vascular o mononeuritis.

Habiten zones costaneres. Freqüenten aigües salobres i estuaris, amb baixa salinitat. En aigües temperades i tropicals, amb un rang de temperatura entre 14.876 i 23.89ºC.​ El seu rang de profunditat és entre 0,5 i 46 m.

De distribució circumglobal, tant en l’Atlàntic, com l’Indus-Pacífic. És espècie comuna a abundant des del sud de Nova Anglaterra a Brasil.​