Loris Verinos

Els loris mandrosos posseeixen un cap arrodonit, un musell petit, ulls grans i patrons de coloració en el pelatge diferents en cada espècie. El seu tronc és llarg, i les extremitats anteriors i posteriors tenen gairebé la mateixa longitud, la qual cosa els permet girar i aconseguir branques properes. Les mans i peus posseeixen adaptacions per agafar objectes amb prensió de pinça i mantenir-se agarrats a les branques per llargs períodes de temps. La seva mossegada és verinosa, una característica molt inusual en els mamífers i que comparteixen amb altres lorísidos. L’origen del verí és una toxina produïda per una glàndula en el braç. Quan el primat llepa la glàndula, la secreció es barreja amb la saliva i s’activa. Mosseguen per dissuadir a possibles depredadors, i fins i tot apliquen verí en el pelatge de les cries amb la finalitat de protegir-les. Es desplacen a poc a poc i silenciosament, parant-se i romanent immòbils quan se senten amenaçats.

Els seus únics depredadors documentats —a part dels humans— són les serps, les àguiles azor variable (Nisaetus cirrhatus) i els orangutanes de Sumatra (Poso abelii), encara que se sospita que també ho són els gats, civetas i óssos malayos. La seva estructura social és encara desconeguda, encara que se sap que es comuniquen mitjançant marques olfactòries. Els mascles són altament territorials. La gestació dels loris mandrosos és perllongada i el seu desenvolupament lent, per la qual cosa les cries depenen de la cura dels seus pares. Són omnívors i mengen animals petits, fruita i goma, entre altres aliments.

Cinc de les espècies del gènere estan classificades com a vulnerables o en perill d’extinció en la Llista Vermella de la UICN. La caça per a la seva utilització en medicina tradicional i per a la venda com a mascotes exòtiques representa la principal amenaça a la seva supervivència, encara que també els afecta la destrucció i la fragmentació del seu hàbitat. S’han pres diverses mesures per preservar-los, com prohibir la seva venda i protegir-los del comerç internacional incloent-los en l’Apèndix I de la CITIS. No obstant això, encara són venuts obertament en mercats en el sud d’Àsia i transportats com a contraban a altres països.